Prats de LLuçanès

PRATS DE LLUÇANÈS-EL MARÇAL-FONT DE LES COVES-LA
PEDRA DRETA-ROC FORADAT-PRATS DE LLUÇANÈS (19-12-09)



Es tracta d'un itinerari local circular que es fa bé i amb vistes panoràmiques excel·lents . Partim des del santuari de Lurdes (erigit el 1881 i modificat totalment el 1958, any del centenari de les aparicions a Lourdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació. A l'interior s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, reproducció de l'existent abans de la guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals de Ramon Noé i Antoni Cortada, deixebles de l'esmaltista Miquel Soldevila. En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra de Lourdes. Des del seu entorn es divisa una magnífica vista del Lluçanès). La Font de les Coves, la Pedra Dreta i el Roc Foradat (lloc on, segons la llegenda, la bruixa Napa amagava les gallines que criava o que robava perquè l'hi posessin ous i, sembla ser, que és on preparava els seus beuratges. La bruixa Napa és un personatge que va existir realment, entorn el segle XVII, i va despertar moltes pors entre els seus veïns; va ser acusada d'assassinar una nena petita) són d'allò més interessant pels abrics que deixen al descobert. També ho és la Cadira d'en Galceran (el Lluçanès ha estat des d'antic un important centre de tanshumància i pas de ramats. Possiblement aquesta roca és el que resta d'una de més gran en la qual es situarien dues petites fornícules, a l'igual que les existents al Roc Foradat; el pas del temps i l'erosió únicament permeten observar la part inferior d'aquests forats -al Roc Foradat un dels dos també es troba molt deteriorat- i que, per la seva forma plana amb petits retalls al darrera i als laterals, són fàcilment atribuïbles a dues cadires excavades a la roca. En un dels laterals, s'observa un relleu que recorda un símbol fà.lic, vinculat en algunes civilitzacions a cultes de la fecunditat i de la fertilitat. A partir de la primera guerra carlina, fou coneguda com la Cadira d'en Galceran, ja que Josep Galceran i Escrigues, fill de Prats de Lluçanès, el setembre de 1836, mentre dirigia les operacions de les tropes assegut a la roca, fou ferit. El fill d'aquest, Jeroni Galceran, en la segona guerra carlina, coneguda com dels Matiners, fou un dels principals organitzadors de les forces carlines del Lluçanès).
Pel Camí de les Bruixes (no en veiem cap, però; deuen estar de vacances de Nadals) arribem a l'ermita de St.Sebastià; als seus peus, Prats. Al final, dinar en un restaurant amb 'ballaruca' i, a més, a un dels nostres membres li toca el sorteig duna cistella de Nadal! Què voleu més?

Prats de Lluçanès.

Fotos sortida

Camí ral

CAMÍ RAL: LA BARATA-COLL DEL MAL PAS DEL GENERAL-COLL
DEL CORREU-HOSTALETS DEL DAVÍ-SANT JAUME DE
VALLHONESTA-EL PONT DE VILOMARA (29-11-09)


Arranquem des d'una carretera secundària a prop de Matadepera. La pujada del camí ral és suau. Quan arribem a dalt anem carenant. Divisem parets rocalloses imponents; al fons, el Montcau, la Mola, la resta del Parc Natural de St.Llorenç del Munt, la serra de l'Obac. A l'altra banda, a la llunyania, Montserrat surant damunt les boires matineres. El terra és ple de timó i romaní; acaronar-los transmet bones aromes a la palma de la mà. Travessem boscois plens de cireretes d'arbòs, que no dubtem a tastar. Els Hostalets del Daví, actualment estan en ruïnes, tot i que darrerament si han fet alguns treballs per consolidar el que queda. En les histories de poble, és diu que antigament l'indret es coneixia per l'Hostal de la Mort, ja que s'hi cometien robatoris i crims a viatgers adinerats que feien parada. També s'hi relacionen esdeveniments de gresca i de disbauxa, vinculats amb alguna hostalera de mala reputació.
Anem avançant per aquest antic camí de contrabandistes. Ens sobta St.Jaume de Vallhonesta: L’hostal, avui en ruïnes, va ser també una important caserna i centre de defensa del camí ral i dels municipis propers durant la Guerra del Francès. També durant la postguerra va ser escenari de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges més feréstecs del Bages sud. Pel que fa a l'ermita, d'origen romànic, es va restaurar el segle XV i es manté en bon estat de conservació. El dia s'ha anat tapant i un núvol blau-elèctric amenaça pluja però l'escampem. Al final dinem en un bar del Pont de Vilomara mentre cau un plugim.

Més informació.


Veure fotos sortida.