St. Llorenç Savall

SANT LLORENÇ SAVALL-COLL DE VINARDELL-SERRA DE LA CODINA-COLL ROIG-SANT LLORENÇ SAVALL (21.02.10)
L'inici de la caminada enfila cap a una part elevada de St.Llorenç Savall que de seguida ens descobreix un paisatge espectacular amb la Mola i el Montcau al davant. A mesura que anem pujant abracem les serralades llunyanes, algunes d'elles amb els cims nevats, així com les cingles més properes. Els camins de pista enfangats dificulten la marxa i 'enfarinen' les botes, però cal seguir. Assolim la Serra de la Codina que és una serra situada entre els municipis de Gallifa i de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 666 metres. Passem pel Coll Roig, a 600 m., pel camí dels carlins on un monument recorda un fet històric i per un llarg camí entre boscos força curiós perquè és ple d'escultures (una d'elles dedicada al F.Rguez.de la Fuente). I de nou tornem al punt de sortida on ens espera un bon dinaret, moment en què comença a ploure de debò, però ja som a cobert!

Veure fotos sortida.

St.Cugat del Racó

St.Cugat del Racó-Castelladral-Collet de l'Obaga Negra-Sta.Fe de Valldeperes (30.01.10).

Ja en sortir de Barcelona i fer-se de dia gaudim d’una lluna, plena, brillant, enorme. Segons ens ha informat el del temps aquesta, de gener, és la lluna que es troba més a prop de la terra i és de les poques vegades que la podem veure en la seva plenitud. Ens espera un dia clar i lluminós.

Comencem la sortida al peu de l’ església de Sant Cugat del Racó, del segle XI. Es impressionant ja que es troba molt ben conservada .Malgrat la seva importància arquitectònica només la podem visitar des de l’ exterior. Tot i així es pot apreciar l’ estil romànic amb decoració llombarda, de les poques que hi ha a Catalunya.

Sempre en direcció cap a l’ oest anem travessant camps, hores d’ ara i amb la pluja dels últims dies força verds. El dia és molt clar i la mirada arriba fins els Pirineus nevats, el cadí i Montserrat que es retalla al fons. De moment anem franquejant el Bages, passem per masos, alguns en ruïnes altres no, i poc a poc travessem la riera de Sant Cugat, per arribar mes tard a Castelladral.

Castelladral és situat sobre un turó on encara s’ hi poden veure les runes del castellot, ara però es veu molt més el gran dipòsit d’ aigua situat al punt més alt d’ aquest turó que domina el terme de Navàs al qual pertany.

A partir d’ aquí seguim per un bosquet de pins molt alts, passem per la riera d’ Hortons, i pugem cap al Collet de l’ Obaga negra. Un cop dalt es divisa l’altra vessant, som a les envistes de Cardona. Baixant, baixant fem cap a la riera de Valldeperes.

Aquí, més o menys, resguardats del vent i escalfant-nos al sol dinem.

En poc temps ens posem a Valldeperes. Petit nucli format per l’ església i algun mas que la circumda. Aquí ja hi havíem estat com a punt de partida d’ una altra sortida anterior, però tornem a voltar l’ església que com totes es tancada i només podem veure’n el campanar d’ espadanya i poca cosa més.

Ja ens espera el Ravigo per tornar cap a casa després d’ haver passar un bonic dia d’ amics i muntanya.

Fotos de la sortida.