Castellterçol – Sant Quirze de Safaja (5-2-2011)
La ruta que fem avui es gairebé circular. Sortim de Castellterçol i tot i es tracta d’ un poble amb molta cultura on podríem haver visitat diverses edificacions modernistes escampades pel terme o la casa Museu de Prat de la Riba, nosaltres optem per fer senderisme i anar cap a Sant Quirze de Safaja.
Passem per sota del castell que dona nom al poble i del que ben poca cosa en queda. Se’n té constància des del segle IX però ara només en resten unes muralles, un fossar i alguna construcció annexa.
El camí, més aviat una pista, segueix direcció sud de manera que anem deixant a la nostra esquena la vista del poble, per veure davant o més aviat a l’ esquerra el Montseny ben nevat.
També nosaltres trobem l’ entorn gebrat. La pista va pujant suaument entre boscos d’ alzines i pins.
Arribem així a Sant Julià d’ Uixols. Aquí hi ha una bona esplanada amb vistes del Cadí, Port de Compte, Rasos i altres pics tots nevats. L’ermita, romànica del segle X es bastant senzilla. Al seu costat el que devia haver estat la rectoria ara en ruïnes. El campanar de base quadrada acabat amb teulada a quatre aigües és potser el més destacable ja que l’ absis queda just al darrera sobre un barranc. Una mica apartat de l’ ermita hi ha una petita capelleta amb una marededéu que sembla la de Montserrat però no hi ha cap inscripció.
També més apartat i tancat per una reixa de ferro restes del cementiri.
Un bon lloc per fer les fotos de grup.
Sort del ciclista que ens la va fer perque si esperem la del Gabriel i el seu trìpode hauria sortit el cel, algun ocell, una pedra però nosaltres segur que no.
Seguim la ruta ara davallant també suaument i sempre anant cap el sud. Fa un dia preciós, primaveral, assolellat. La gent comença a treure’s roba, però a les parts obagues trobem neu. Bastant de neu. En alguns trams com que està gelada rellisca i és una mica paradoxal veure algú amb samarreta caminant entre la neu.
Quan ja falten pocs quilòmetres per arribar a Sant Quirze, hem de travessar la carretera i tot és travessar que les marques desapareixen. Faltava la part d’ aventura perquè no hi havia manera de posar-nos d’ acord. Tothom hi deia la seva: que si per la pista, no, no que això és del gas. Que no és el camí. Provem aquest altre, no que queda tallat. Que si serà aquest que es veu més amunt. Tampoc estava clar. Endavant , endarrera . Consulta de mapes, etc. etc. .
Finalment tots el camins porten a.... Sant Quirze de Safaja.
Per arrodonir l’ excursió visitem el poble. A prop d’ aquí, al Sanatori de Puigdolena (que ja no funciona com a tal) hi va morir el poeta Màrius Torres víctima de la tuberculosi. Està enterrat al cementiri a l’ entrada del qual hi ha un monòlit en record seu.
El poble està molt ben endreçat. Per arribar a l’ església cal fer la Pujada de Màrius Torres, un reguitzell d’ escales . De totes maneres es fa amè ja que de tant en tant una placa amb una poesia de Màrius Torres ens acompanyava.
Un cop a l’ església tenim la sort de trobar-hi el rector que ens permet visitar-la. Un absis del segle XII però la resta d’ estil neoclàssic sembla que es del segle XVI. Segons el capellà no es que s’ hagués ensorrat sinó que es va ampliar segons la demanda. El campanar de base octogonal dona caràcter a tot el conjunt.
Finalment hem pogut compaginar senderisme amb visita cultural. Un dia ben aprofitat.
Veure fotos.
