ae.icària

Sta.Coloma Queralt

2011-03-01T09:37:00.000-08:00

27 febrer 2011:

Tossa de Montbui, a la vora d'Igualada. Església de Santa Maria de la Tossa.
Sta.Coloma de Queralt.
Sta.Maria de Bell-lloc
La Llacuna
Asil d'Igualada.

Veure fotos sortida.

article a El Periódico

2011-02-16T03:34:00.000-08:00

Retrats de muntanya. La Mostra d'Audiovisuals i Fotografia de Muntanya celebra ja la 14a edició gràcies a l'esforç comú de cinc entitats excursionistes del districte de Sant Martí. La Farinera del Clot acollirà aquest certamen des del 26 de febrer fins al 12 de març DEL 2011.

Llegir article a El Periódico

Castellterçol

2011-02-07T06:48:00.000-08:00

Castellterçol – Sant Quirze de Safaja (5-2-2011)

La ruta que fem avui es gairebé circular. Sortim de Castellterçol i tot i es tracta d’ un poble amb molta cultura on podríem haver visitat diverses edificacions modernistes escampades pel terme o la casa Museu de Prat de la Riba, nosaltres optem per fer senderisme i anar cap a Sant Quirze de Safaja.

Passem per sota del castell que dona nom al poble i del que ben poca cosa en queda. Se’n té constància des del segle IX però ara només en resten unes muralles, un fossar i alguna construcció annexa.

El camí, més aviat una pista, segueix direcció sud de manera que anem deixant a la nostra esquena la vista del poble, per veure davant o més aviat a l’ esquerra el Montseny ben nevat.

També nosaltres trobem l’ entorn gebrat. La pista va pujant suaument entre boscos d’ alzines i pins.

Arribem així a Sant Julià d’ Uixols. Aquí hi ha una bona esplanada amb vistes del Cadí, Port de Compte, Rasos i altres pics tots nevats. L’ermita, romànica del segle X es bastant senzilla. Al seu costat el que devia haver estat la rectoria ara en ruïnes. El campanar de base quadrada acabat amb teulada a quatre aigües és potser el més destacable ja que l’ absis queda just al darrera sobre un barranc. Una mica apartat de l’ ermita hi ha una petita capelleta amb una marededéu que sembla la de Montserrat però no hi ha cap inscripció.

També més apartat i tancat per una reixa de ferro restes del cementiri.

Un bon lloc per fer les fotos de grup.

Sort del ciclista que ens la va fer perque si esperem la del Gabriel i el seu trìpode hauria sortit el cel, algun ocell, una pedra però nosaltres segur que no.

Seguim la ruta ara davallant també suaument i sempre anant cap el sud. Fa un dia preciós, primaveral, assolellat. La gent comença a treure’s roba, però a les parts obagues trobem neu. Bastant de neu. En alguns trams com que està gelada rellisca i és una mica paradoxal veure algú amb samarreta caminant entre la neu.

Quan ja falten pocs quilòmetres per arribar a Sant Quirze, hem de travessar la carretera i tot és travessar que les marques desapareixen. Faltava la part d’ aventura perquè no hi havia manera de posar-nos d’ acord. Tothom hi deia la seva: que si per la pista, no, no que això és del gas. Que no és el camí. Provem aquest altre, no que queda tallat. Que si serà aquest que es veu més amunt. Tampoc estava clar. Endavant , endarrera . Consulta de mapes, etc. etc. .

Finalment tots el camins porten a.... Sant Quirze de Safaja.

Per arrodonir l’ excursió visitem el poble. A prop d’ aquí, al Sanatori de Puigdolena (que ja no funciona com a tal) hi va morir el poeta Màrius Torres víctima de la tuberculosi. Està enterrat al cementiri a l’ entrada del qual hi ha un monòlit en record seu.

El poble està molt ben endreçat. Per arribar a l’ església cal fer la Pujada de Màrius Torres, un reguitzell d’ escales . De totes maneres es fa amè ja que de tant en tant una placa amb una poesia de Màrius Torres ens acompanyava.

Un cop a l’ església tenim la sort de trobar-hi el rector que ens permet visitar-la. Un absis del segle XII però la resta d’ estil neoclàssic sembla que es del segle XVI. Segons el capellà no es que s’ hagués ensorrat sinó que es va ampliar segons la demanda. El campanar de base octogonal dona caràcter a tot el conjunt.

Finalment hem pogut compaginar senderisme amb visita cultural. Un dia ben aprofitat.

Veure fotos.

Cardona

2010-12-25T22:49:00.000-08:00

Valldeperes – Cardona 18-12-2010

Com a cloenda del trimestre, el Manel ens ha preparat una sortida en la què hi pogués tenir cabuda tothom. Ell ha procurat que tant els que normalment fem senderisme com els que no poden caminar poguéssim conviure un plegats en un dinar de germanor i celebrar així el Nadal. De bon matí, encara amb la gebrada hem anat tots a Santa Fe de Valldeperes. Ja hi havíem estat com a punt de partida d’ altres sortides però aquest cop hem pogut entrar a visitar l’ església. Tot i que està documentada al segle XII i la seva planta original devia correspondre al romànic,la veritat es que un cop reconstruïda el que veiem es una església del segle XVII, amb dos retaules barrocs dedicats un a la Verge del Roser i l’altre a Sant Galderic patró dels pagesos i Sant Isidre (no fos cas que els altres pagesos s’enfadessin). Crida l’ atenció una pila baptismal tapada que jo situaria al segle XIX, sembla modernista però no hi trobo cap referència. A partir de Santa Fe, el grup es divideix. Uns aniran amb l’ autocar directament a Cardona, allí aprofitaran el matí per visitar el Castell i les mines de sal. Els altres arribarem a Cardona després de caminar uns 9 km. entre pista i sender. Sortint de Valldeperes seguim la riera d’ aquest mateix nom que creuem a pocs metres. Més endavant trobem el Torrent de Queralt i la Riera de Navel que també creuem. A partir de mig camí ja veiem el castell de Cardona al que ens anem apropant de mica en mica. Després de passar per la casa del Pinell de Pagès, arribem a Cardona per la banda nord , just al peu del riu Cardener on hi ha molts horts, deixem de banda el dit “Pont del Diable” travessem el riu pel Pont de Sant Joan, i ens endinsem per la Porta de Graells a la monumental vila emmurallada. Abans de dinar, encara ens queda temps per visitar els seus carrers, l’ església de Sant Miquel (S. XIII i XIV) d’ estil gòtic, l’ escultura del Comte Borrell feta per en Subirachs, i fer-nos una foto davant la font amb l’ escultura commemorativa de la desfeta de 1714 davant les forces de Felip V. Es clou la sortida amb un bon dinar banyat amb cava.

Veure fotos sortida.

Medalla honor Manel Garcia

2010-11-29T09:22:00.000-08:00

Lliurament Medalla d'Honor de Barcelona 2010 a en Manel Garcia Vila, president AE.Icària. Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona, 24 nov.2010. Per la seva trajectòria de prop d'un quart de segle al capdavant de l'entitat com a difusor dels valors de l'excursionismei promotor d'iniciatives, com la Mostra d'Audiovisuals i Fotografia de Muntanya.

Veure fotos.

Veure vídeo.

Camprodon

2010-11-29T06:50:00.000-08:00

CAMPRODON -Santuari del Remei – (circular) 27-11-2010

En arribar a Camprodon ens diuen que la temperatura a aquella hora es de -4º, sort que anem tard sinó potser ens gelem.

Tot seguit comencem a pujar la muntanya de Sant Antoni pel camí que s’indica per anar a l’Ermita d’ aquest mateix nom però que nosaltres no hi arribarem. De moment com que és la vessant obaga el terra es completament dur, tot es gelat. Guants, gorres, anoracs, tot és poc però a la mitja hora de pujar entre boscos ja comencen a sobrar els primers atuells.

Ja bastant amunt trobem el pal indicador de “ Remei”, així doncs deixem el camí que portàvem i girem a l’ esquerra.

No n’ estem gaire segurs que sigui el correcte perquè la pujada primer i una baixada bastant pronunciada no estava indicat a l’itinerari però seguim. La ruta es circular entre boscos de faig i boix ara ja gairebé sense fulles, després de passar el torrent del Tutuluru ens trobem a l’ altra vessant i la vista és preciosa.

Ens acompanya un dia d’ aquells tant transparents, cel blau, pocs núvols i gens d’aire. Al fons el Pirineu tot nevat, fem fotos al Canigó. Serpentejant arribem al coll d’en Sivilla i a partir d’ aquí anem baixant fins arribar als prats on pasturen vaques i una mica mes enllà enmig de prats el Santuari del Remei.

Majestuosa construcció del segle XIX, coronada amb dues torres de campanar. No la podem visitar perquè és tancada. Sembla que encara s’ hi fan romeries però el seu entorn està bastant deixat. Unes runes adossades al santuari, la font on vam dinar no raja i unes taules que s’ intueix que eren fetes amb rodes de molí només en resta la base.

A partir del Santuari seguim per una pista forestal. En un moment donat aquesta pista passa per sota una canal que deu portar l’ aigua de Camprodon a Ripoll i quina es la nostra sorpresa en trobar-nos sota un pont ple de caramells de l’ aigua que goteja de la canal. Troncs i herbes tots recoberts de gel fan les delícies dels fotògrafs.

Una mica més i ja som a Camprodon on com sempre anem prendre el cafè i en aquest cas un tallat ben calent.

Veure fotos sortida.

La Noguera

2010-11-08T07:38:00.001-08:00

Sortida cultural a la Noguera (7.11.2010).

Damunt d'un turó envoltat per la boira visitem els exteriors del castell de Ribelles, discreta però elegant edificació d'origen medieval. Continuem carretera fins a Ponts, concretament a la Col·legiata de St.Pere i la seva necròpolis medieval. A la Baronia de Rialb, fem la visita comentada del monestir de Sta.Maria de Gualter. Seguidament ens arribem a Sta.Maria de Palau de Rialb. Després de dinar a Vilanova de Meià, visitem la seva parròquia, St.Salvador. Finalitzem la jornada amb la visita del retaule gòtic de la parròquia de Sta.Maria d'Albesa, prop de Balaguer.

Veure fotos sortida.

La Noguera

2010-11-08T07:38:00.000-08:00

Sortida cultural a la Noguera (7.11.2010).

Damunt d'un turó envoltat per la boira visitem els exteriors del castell de Ribelles, discreta però elegant edificació d'origen medieval. Continuem carretera fins a Ponts, concretament la Col·legiata de St.Pere i la seva necròpolis medieval. A la Baronia de Rialb, fem la visita comentada del monestir de Sta.Maria de Gualter. Seguidament ens arribem a Sta.Maria de Palau de Rialb. Després de dinar a Vilanova de Meià, visitem la seva parròquia, St.Salvador. Finalitzem la jornada amb la visita del retaule gòtic de la parròquia de Sta.Maria d'Albesa, prop de Balaguer.

Veure fotos sortida.

Bellmunt (2.10.10)

2010-10-03T03:04:00.000-07:00

Bellmunt del Priorat-Gratallops - 2.10. 2010

Estem arribant a Falset i la boira cobreix part del Priorat, però un cop a Bellmunt comença a sortir un sol decidit a fer-se pas entre els núvols i al final reix en la seva aventura.

Bellmunt es un petit poblet ubicat a la part alta d’ un turó. Nosaltres l’atravessem direcció les mines però podem observar uns carres formats per tot de casetes porticades que fan pensar en una antiga colònia, segurament del segle passat quan les mines de plom estaven a ple rendiment.

Passem també per una casa d’ estil modernista de primers del segle XX molt gran i que ens crida l’ atenció, sembla que aquí estaven ubicades les antigues oficines de la mina i també hi vivien els encarregats.

Bellmunt aprofita aquestes antigues mines ara ja en desús per atraure el turisme i estan obertes com a museu.

Nosaltres no ens hi aturem i fem camí cap el Lloar, tot seguint el riu Siurana. El paisatge es bastant erm. Trobem oliveres, ametllers, avellaners, alguna alzina i lledoners però no es veu gaire conreat.

Mes endavant sí que hi ha força vinyes que per cert estan vereman. La ruta segueix baixant per enmig de les vinyes fins travessar el riu Siurana. Moltes d’ aquestes vinyes ja no tenen raïms, altres les veiem amb els cups plens esperant que els passin a recollir. Ens creuem amb un tractor que porta sulfat, un pagès que ens orienta ja que no hi ha les marques del GR. I així fem cap al barranc.

Seguim fins a “El Lloar”, un altre poblet voltat de vinyes, ametllers i oliveres. Aquí fem una aturada a la font i el Gabriel que hi té família aprofita el pas per saludar-los.

La ruta torna a devallar,entre oliveres, ametllers i tambe alguna figuera que ens ha abastit de boníssimes figues de coll de dama pel dinar. Després de passar el riu Montsant una forta pujada ens condueix a les envistes de Gratallops on dinem a l’ empar d’ oliveres.

Un cop a Gratallops aprofitem per visitar la cooperativa i abastir-nos de vi del priorat i oli.

En tornar a Barcelona tots anàvem ben carregats. Una sortida ben profitosa.

Veure fotos sortida.

Medalla d'Honor de Barcelona al Manel Garcia (14.07.2010)

2010-07-24T00:23:00.000-07:00

La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública de l'Aj.Barcelona va atorgar la Medalla d'Honor Barcelona 2010, entre d'altres ciutadans, pel Dte.St.Martí, a Manuel Garcia Vila.

Ordre del dia de la Comissió

Ordre del dia del Plenari del Consell Municipal

Dia del Soci. St.Martí de Centelles (11.07.2010)

2010-07-13T00:13:00.000-07:00

Veure fotos diada.

Camprodon

2010-07-05T00:38:00.000-07:00

Vilallonga de Ter-La Roca-Camprodon (03-07-2010)

Veure fotos sortida.

Collsuspina

2010-06-15T08:05:00.000-07:00

Collsuspina-Les casetes-St.Cugat de Gavadons-Collet de Cantallops-L'Estany (13.06.2010)

Fotos sortida

Pratdip

2010-06-15T08:00:00.000-07:00

Santuari de la Roca (Mont-Roig)-Barranc de Rifà-Mas del frare-Coll de la Llena_Pratdip (29.05.2010)

Fotos

Sitges

2010-05-17T01:49:00.000-07:00

Sitges-Coll de la Fita-Riera de Jafra-Penyes de Can Mercer-St.Pere de Ribes (16-5-10)

Als afores de Sitges, per la banda de muntanya, pugem pel Camí de la Fita en direcció nord. A mida que es puja es guanya perspectiva i les vistes sobre la costa són força atractives. Des del Coll de la Fita anem cap al mas rònec del Coll Entreforc i continuem fins al coll de la Pota de Cavall. El margalló, propi del Garraf, ens envolta al llarg del recorregut. Alternem boscos amb camps oberts, fins a arribar a la riera de Jafra, el curs de la qual seguim paral·lelament fins als forats d'En Bori. Continuem per un antic camí amb murs de basament en alguns punts i restes de les velles roderes dels carros. Arribem a una clariana des d'on podem assolir la Cova Negra. Seguim fins a les penyes de Can Mercer. Camps de cereals espigats-en aquesta època esquitxats de gallarets-, garrofers, oliveres i, sobretot, vinyes verdes conformen el paisatge mediterrani del camí que ens porta fins a St.Pere de Ribes.

Veure fotos sortida

Mont-Ral

2010-04-18T10:12:00.000-07:00

Mont-Ral-Barranc de Vineteres-Coll de l'Agustenc-La Febró (17.04.10)

Sortim de Mont-Ral, poblet de l'Alt Camp a 888 m., i travessem uns camps per a enfilar cap al barranc de Vineteres, un paratge ombrívol per damunt d'un torrent. A mesura que anem pujant divisem els Motllats. Macisos imponents ens rodegen al llarg de l'excursió. Des del coll de l'Agustenc gaudim de les vistes. Fem el descens cap a La Febró per un corriol pedregós a la vora d'un barranc. El poble es troba situat al Baix Camp, a la part alta del riu Siurana, entre les muntanyes de Prades i els Motllats.

Veure fotos sortida.

Vallfogona II

2010-04-01T00:17:00.000-07:00

Coll de Canes-Collada de Fra Anton-Sta.Magdalena de Cambrils-Torrent de la Bauma-Vallfogona del Ripollès (28-03-2010).

Iniciem la pujada pel Coll de Canes, el terra del qual apareix tapissat per fulles de faig molles, que no ens deixaran al llarg de tota la sortida; recorda més la tardor que no pas la primavera. Arribem al Sollel del Portús des d'on albirem Vallfogona i, molt enllà, el Pedraforca enfarinat. Al Collet de la Verdura, continuem per un camí, carenant, que va entre el bosc i alguna clariana, fins a arribar al Pla de Falgars. Seguim cap a la Collada de Fra Anton fins a assolir el Collet del Bosc des d'on gaudim de les vistes del pirineu del Ripollès fins al Berguedà. Pugem per una zona escarpada fins al punt més alt (1542 m.) del recorregut, on ens trobem amb l'ermita de Sta.Magdalena de Cambrils, ermita romànica emplaçada a la serra de Milany, des d'on admirem el paisatge de la llunyania amb la vall de Vallfogona, serra Cavallera, el Taga, el Puig Sacalm... Iniciem la baixada per la fageda, els arbres de la qual, nus sense fulla, ens permeten admirar la seva esveltesa. Travessem el Pla de Puigvassall i baixem per uns paratges magnífics fins a la zona del càmping, al costat del Torrent de la Bauma, en què aprofitem per dinar acompanyats del soroll de l'aigua. Més tard, passem per les fonts dels Burros i de Ciutadia fins arribar a la riera de Vallfogona del Ripollès. Uns rucs ens donen la benvinguda. Un pont rural medieval del s.XIV, de gran valua monumental, ens travessa a l'altra banda des d'on assolim Vallfogona, fí de la sortida.

Fotos sortida.

Queralt

2010-03-07T07:33:00.000-08:00

Santuari de Queralt (Berga)-Espinalbet-Santuari de Corbera-Coll Gran o Collet de Portet-Queralt (06-03-2010)

Comencem la sortida des de Queralt, far natural de Berga, a 1120m, des del mirador del qual guadim de les panoràmiques del Berguedà i del Bages -i encara d'altres comarques- a la llunyania, però en especial de la silueta retallada de Montserrat. Ja caminant, passem per la font de la Vedella o del Bou, emplaçada entre dues grans roques amb una zona de pícnic. Entrem al bosc. Des d'un sortint de roca es veu la vall amb Queralt (i l'església romànica de St.Pere de Madrona) i un tros del pantà de la Baells. Baixem amb compte per unes tarteres i travessem unes torrenteres fins arribar al pintoresc poblet d'Espinalbet, amb una església-castell força interessant. Continuem fins a un pla amb clapes de neu i gel des d'on es veu una seguit de muntanyes. Passem al costat del santuari de la Mare de Déu de Corbera (1415m). Seguim per les Rovires i més tard enfilem el Coll Gran o Coll del Portet que, seguint els corriols marcats segueix durant una bona estona la carena amb pujades i baixades amb fort pendent encatifat amb clapes de neu. En el punt superior de la carena (1460m) fruim de vistes espectaculars de Montserrat, Montseny... i les cingles que formen part d'aquest massís, algunes de les quals resten penjant amenaçadores damunt dels nostres caps. Enllacem amb el camí de ronda de Queralt, amb els seus miradors i per sota de la cova de la Troballa. I acabem a Queralt.

Més informació.

Veure fotos de l'excursió.

St. Llorenç Savall

2010-02-22T01:25:00.000-08:00

SANT LLORENÇ SAVALL-COLL DE VINARDELL-SERRA DE LA CODINA-COLL ROIG-SANT LLORENÇ SAVALL (21.02.10)
L'inici de la caminada enfila cap a una part elevada de St.Llorenç Savall que de seguida ens descobreix un paisatge espectacular amb la Mola i el Montcau al davant. A mesura que anem pujant abracem les serralades llunyanes, algunes d'elles amb els cims nevats, així com les cingles més properes. Els camins de pista enfangats dificulten la marxa i 'enfarinen' les botes, però cal seguir. Assolim la Serra de la Codina que és una serra situada entre els municipis de Gallifa i de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 666 metres. Passem pel Coll Roig, a 600 m., pel camí dels carlins on un monument recorda un fet històric i per un llarg camí entre boscos força curiós perquè és ple d'escultures (una d'elles dedicada al F.Rguez.de la Fuente). I de nou tornem al punt de sortida on ens espera un bon dinaret, moment en què comença a ploure de debò, però ja som a cobert!

Veure fotos sortida.

St.Cugat del Racó

2010-02-01T10:00:00.000-08:00

St.Cugat del Racó-Castelladral-Collet de l'Obaga Negra-Sta.Fe de Valldeperes (30.01.10).

Ja en sortir de Barcelona i fer-se de dia gaudim d’una lluna, plena, brillant, enorme. Segons ens ha informat el del temps aquesta, de gener, és la lluna que es troba més a prop de la terra i és de les poques vegades que la podem veure en la seva plenitud. Ens espera un dia clar i lluminós.

Comencem la sortida al peu de l’ església de Sant Cugat del Racó, del segle XI. Es impressionant ja que es troba molt ben conservada .Malgrat la seva importància arquitectònica només la podem visitar des de l’ exterior. Tot i així es pot apreciar l’ estil romànic amb decoració llombarda, de les poques que hi ha a Catalunya.

Sempre en direcció cap a l’ oest anem travessant camps, hores d’ ara i amb la pluja dels últims dies força verds. El dia és molt clar i la mirada arriba fins els Pirineus nevats, el cadí i Montserrat que es retalla al fons. De moment anem franquejant el Bages, passem per masos, alguns en ruïnes altres no, i poc a poc travessem la riera de Sant Cugat, per arribar mes tard a Castelladral.

Castelladral és situat sobre un turó on encara s’ hi poden veure les runes del castellot, ara però es veu molt més el gran dipòsit d’ aigua situat al punt més alt d’ aquest turó que domina el terme de Navàs al qual pertany.

A partir d’ aquí seguim per un bosquet de pins molt alts, passem per la riera d’ Hortons, i pugem cap al Collet de l’ Obaga negra. Un cop dalt es divisa l’altra vessant, som a les envistes de Cardona. Baixant, baixant fem cap a la riera de Valldeperes.

Aquí, més o menys, resguardats del vent i escalfant-nos al sol dinem.

En poc temps ens posem a Valldeperes. Petit nucli format per l’ església i algun mas que la circumda. Aquí ja hi havíem estat com a punt de partida d’ una altra sortida anterior, però tornem a voltar l’ església que com totes es tancada i només podem veure’n el campanar d’ espadanya i poca cosa més.

Ja ens espera el Ravigo per tornar cap a casa després d’ haver passar un bonic dia d’ amics i muntanya.

Fotos de la sortida.

Prats de LLuçanès

2009-12-21T02:09:00.000-08:00

PRATS DE LLUÇANÈS-EL MARÇAL-FONT DE LES COVES-LA
PEDRA DRETA-ROC FORADAT-PRATS DE LLUÇANÈS (19-12-09)

Es tracta d'un itinerari local circular que es fa bé i amb vistes panoràmiques excel·lents . Partim des del santuari de Lurdes (erigit el 1881 i modificat totalment el 1958, any del centenari de les aparicions a Lourdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació. A l'interior s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, reproducció de l'existent abans de la guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals de Ramon Noé i Antoni Cortada, deixebles de l'esmaltista Miquel Soldevila. En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra de Lourdes. Des del seu entorn es divisa una magnífica vista del Lluçanès). La Font de les Coves, la Pedra Dreta i el Roc Foradat (lloc on, segons la llegenda, la bruixa Napa amagava les gallines que criava o que robava perquè l'hi posessin ous i, sembla ser, que és on preparava els seus beuratges. La bruixa Napa és un personatge que va existir realment, entorn el segle XVII, i va despertar moltes pors entre els seus veïns; va ser acusada d'assassinar una nena petita) són d'allò més interessant pels abrics que deixen al descobert. També ho és la Cadira d'en Galceran (el Lluçanès ha estat des d'antic un important centre de tanshumància i pas de ramats. Possiblement aquesta roca és el que resta d'una de més gran en la qual es situarien dues petites fornícules, a l'igual que les existents al Roc Foradat; el pas del temps i l'erosió únicament permeten observar la part inferior d'aquests forats -al Roc Foradat un dels dos també es troba molt deteriorat- i que, per la seva forma plana amb petits retalls al darrera i als laterals, són fàcilment atribuïbles a dues cadires excavades a la roca. En un dels laterals, s'observa un relleu que recorda un símbol fà.lic, vinculat en algunes civilitzacions a cultes de la fecunditat i de la fertilitat. A partir de la primera guerra carlina, fou coneguda com la Cadira d'en Galceran, ja que Josep Galceran i Escrigues, fill de Prats de Lluçanès, el setembre de 1836, mentre dirigia les operacions de les tropes assegut a la roca, fou ferit. El fill d'aquest, Jeroni Galceran, en la segona guerra carlina, coneguda com dels Matiners, fou un dels principals organitzadors de les forces carlines del Lluçanès).

Pel Camí de les Bruixes (no en veiem cap, però; deuen estar de vacances de Nadals) arribem a l'ermita de St.Sebastià; als seus peus, Prats. Al final, dinar en un restaurant amb 'ballaruca' i, a més, a un dels nostres membres li toca el sorteig duna cistella de Nadal! Què voleu més?

Prats de Lluçanès.

Fotos sortida.

Camí ral

2009-12-03T02:02:00.000-08:00

CAMÍ RAL: LA BARATA-COLL DEL MAL PAS DEL GENERAL-COLL
DEL CORREU-HOSTALETS DEL DAVÍ-SANT JAUME DE
VALLHONESTA-EL PONT DE VILOMARA (29-11-09)

Arranquem des d'una carretera secundària a prop de Matadepera. La pujada del camí ral és suau. Quan arribem a dalt anem carenant. Divisem parets rocalloses imponents; al fons, el Montcau, la Mola, la resta del Parc Natural de St.Llorenç del Munt, la serra de l'Obac. A l'altra banda, a la llunyania, Montserrat surant damunt les boires matineres. El terra és ple de timó i romaní; acaronar-los transmet bones aromes a la palma de la mà. Travessem boscois plens de cireretes d'arbòs, que no dubtem a tastar. Els Hostalets del Daví, actualment estan en ruïnes, tot i que darrerament si han fet alguns treballs per consolidar el que queda. En les histories de poble, és diu que antigament l'indret es coneixia per l'Hostal de la Mort, ja que s'hi cometien robatoris i crims a viatgers adinerats que feien parada. També s'hi relacionen esdeveniments de gresca i de disbauxa, vinculats amb alguna hostalera de mala reputació.
Anem avançant per aquest antic camí de contrabandistes. Ens sobta St.Jaume de Vallhonesta: L’hostal, avui en ruïnes, va ser també una important caserna i centre de defensa del camí ral i dels municipis propers durant la Guerra del Francès. També durant la postguerra va ser escenari de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges més feréstecs del Bages sud. Pel que fa a l'ermita, d'origen romànic, es va restaurar el segle XV i es manté en bon estat de conservació. El dia s'ha anat tapant i un núvol blau-elèctric amenaça pluja però l'escampem. Al final dinem en un bar del Pont de Vilomara mentre cau un plugim.

Més informació.

Veure fotos sortida.

El Priorat

2009-11-08T03:01:00.000-08:00

Gratallops-Riu Siurana-Torroja-Coll de la Creu-Vilella Alta (7-11-09)

En arribar a Gratallops, fa sol i bona temperatura. Ens sobta el nom del poble; de fet hi ha una mena d'escultura on una parella de llops estan gratant un arbre, motiu que es repeteix en altres indrets del poble. També ens fixem que el seu casal cultural i recreatiu es diu "Flor de Maig", com l'antiga cooperativa i avui Ateneu Popular del Poblenou (BCN). Deixem darrera el poble, amb les seves botigues i cellers, i iniciem el recorregut pel GR-174. Mentre anem pujant un coll, la vista de Gratallops, amb el Montsant al fons, no ens abandona durant una quants quilòmetres. Les vinyes del Priorat amb els pàmpols groguejant i travessats pels raigs del sol ofereixen una visió de gran bellesa. Cap al migdia, però, el cel comença a ser envaït per núvols portats pel mestral; el vent es va fent present i quatre gotes ens amenacen sense arribar a concretar-se. Travessem Torroja i el Siurana -tot sec-, i enfilem cap al coll de la Creu. Després d'una bona estona en què s'havia calmat el temps, el vent -en ratxes molt fortes- i les nuvolades tornen a prendre cos; plou una mica. Ens preparem pel pitjor, però res: el vent mateix escampa els núvols inflats. Uns indicadors verds en el camí del GR sense prou informació (hi falta la indicació cap a Vilella) ens crea dubtes i ens enderrareix la marxa, però els pagesos ens ajuden i ens confirmen que anem per la bona ruta. Al final, des de dalt del coll de la Creu albirem les dues Vilelles, l'Alta i la Baixa, amb els espadats del Montsant com a decorat. Acabem la ruta a Vilella Alta. Com a excepció i per la molèstia del vent dinem en un restaurant del poble on ens permeten menjar de les nostres carmanyoles a canvi de beguda, bàsicament porrons carregats de l'esplèndid vi del Priorat. Alguns dels presents cauen en la temptació del menú de la casa, guarden la carmanyola per al vespre a casa, i es delecten amb l'escudella i la mel i mató. De tornada a Barcelona-city parem a Falset per a comprar oli, vi, fruits secs... Fer país, vaja!

Veure fotos.

Zona de Vallfogona de Ripollès

2009-10-19T11:15:00.000-07:00

Pont de Samala-Coll de la Creu-Puig Estela-Coll de Canes-Casa del Pinós-Vallfogona de Ripollès (18-10-2009).

Un bonic 'petit-recorregut' per aquesta zona del Ripollès, que ens descobreix indrets naturals variats des dels quals podem admirar la banda nord de la comarca -inclòs el Taga, a la llunyania- així com la veïna comarca de La Garrotxa. Després de pujar a través de boscos de muntanya mitjana, des dels colls gaudim de vistes a banda i banda de la serra de Puig Estela; en els moments de l'excursió, els boscos són un mosaic de colors ocres i grocs, resultat de la tardor. Ens endinsem en una fageda el sòl de la qual és tota una catifa de fulles seques i marronoses; un regal per als sentits. La baixada pel bosc s'ha de fer amb prudència a causa del pendent i de la fullaraca seca. Durant tot el trajecte hem d'anar sortejant les 'mousses' que deixen les vaques després de la digestió. Pocs quilòmetres abans d'acabar, un ramat de vaques ens obsequia amb una polifonia de mugits. El final, Vallfogona, es tracta d'un poblet pintoresc i tranquil on posem fi a la sortida prenent un cafetó o una clara.

Veure fotos

Molló-Camprodon (26.09.09)

2009-09-28T07:43:00.000-07:00

L'excursió parteix de Molló, poble que gaudeix d'una de les esglésies romàniques més boniques de l'entorn, Santa Cecília. De d'aquesta, a 1182 m., s'albira un bell panorama de muntanyes, moltes de les quals ja pertanyen a la Catalunya Nord. Iniciem el camí pel petit-recorregut (amb les marques, però, esborrades). Passem prop d'unes cases de camp i de la font de la Pietat, fins que arribem al torrent del Galceran i el creuem. En davallar cap a les torrenteres, el paisatge fins ara de balconada esdevé aigua i verdor de la vegetació que ens aixopluga del sol de tardor. Més tard travessem el torrent del Bac, i continuem fins al Pla d'en Sala. Seguint se surt a la carena de la Serra de Can Rodó des d'on ens regalem la vista amb tot un rosari de muntanyes al fons. Arribem a Freixanet de Dalt, a 1206 m., un llogaret força pintoresc i amb bones vistes. Les càmeres no paren de disparar. Seguim en direcció cap a Camprodon; abans d'arribar-hi, però, ens aturem a la font del Ferro on dinem de carmanyola. Acabem a Camprodon on, a mesura que creuem la petita vila, deixem al darrere els seus bells edificis religiosos i civils així com el Pont nou. Un cafetó en una de les seves places posa punt i final a la sortida.

Molló-Camprodon

View more presentations from aeicaria.

Fotos: M.Teresa Dordal i Gabriel Bohigas.

Aèries de Camprodon-Molló:

Les Gavarres (23.11.08)

2008-11-28T00:15:00.000-08:00

GR-92-1 COLL DE LA GANGA (Carretera GI-660 Calonge-La Bisbal)- SANT CEBRIÀ DELS ALLS-PUIG D’ARQUES-ROMANYÀ DE LA SELVA. 14,755 Km. Desnivells: 307 m de pujada i 187 m de baixada.

Les Gavarres és un massís de muntanyes que juntament amb el massís de Begur representen l'extrem més septrentional de la Serrada Litoral.

Té una forma d'arc que s'estén per les comarques del Baix Empordà i el Gironès. És un massis antic de formes arrodonides que en Josep Pla va definir el seu dia com a elefantíaques.

El bosc més important és l'alzinar, i també és destacable en certes àrees de solana la sureda, que és explotada per l'home per a la indústria del suro.

St.Cebrià dels Alls: l'església, del romànic tardà i actualment fora del culte, va ser cedida el 2002 per un particular que l'havia adquirit deu anys abans.

Cova d'en Daina: dolmen de granit de grans dimensions construït entre el 2700 aC i el 2200 aC al raval del poble de Romanyà de la Selva.

Romanyà de la Selva: entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro. Se situa al cor de la serralada de les Gavarres marítimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la Costa Brava centre. L'any 1972 l'escriptora Mercè Rodoreda s'instal·là en un dels nous xalets de la urbanització adjacent al nucli de Romanyà, després de retornar de l'exili.

enllaços

Conxita Julià i Farrés

2007-02-24T00:20:00.000-08:00

Va néixer a Barcelona el 1920. Poetessa i excursionista sempre ha conreat ambdues activitats de forma apassionada.

Quan els fets d'octubre de 1934, membres del govern català van ser tancats al penal de Cadis, entre ells el president Lluís Companys. La Conxita li va adreçar un poema, Al meu aire, que el president va agrair enviant-li una lletra; a partir d'aquest moment es va establir una correspondència d'ambdós. El president sempre concloïa les cartes amb un "Estima Catalunya". Quan el president va poder retornar el 1936, aprofitant un homenatge a Macià, la Conxita es va presentar davant de Companys i es va identificar. El president li va donar un petó i la Conxita li va demanar un record seu. En Companys es va treure el mocador de l'americana i el va donar a la noia: "Guarda'l i estima'l sempre... i estima Catalunya". El 1997 es va inaugurar a Barcelona un monument a Companys en què apareix una noia amb un mocador.

Autora de nombrosos poemes, ha estat nomenada Mestre en Gai Saber als Jocs Florals. Va publicar molts del seus poemes en revistes i antologies literàries de diverses entitats: Tramuntane (Perpinyà), al Centre Comarcal Lleidatà, al butlletí de l'AE.Icària. Ha estat guardonada en certàmens pel Casino L'Aliança i l'Ateneu Colón, al Poblenou; als Jocs Florals de La Ginesta d'Or a Perpinyà, els Jocs Florals de la Pontifícia i Reial Acadèmia de Lleida, el Concurs de Poesia Breu de Barcelona, la Justa Poètica Borrell II, el Premi de Calella Maria Cardona, el Premi del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, i d'altres.

Llibres seus:
Silenci sonor (Absis, 2004)
Records de la meva infància (Ajunt.Barcelona-St.Martí, 2007)

"Silenci sonor". Alguns poemes:

Xiscles de festa m'han despertat.
L'alba novella tot just clareja:
les orenetes han retornat,
la primavera ja parpelleja.

Dins la màgia del cercle alat
s'arbora un símbol:
la Llibertat!

"De nit" ("Les aigües del Pirineu"):

De nit les aigües són uns rulls de plata
que les fades pentinen dels estels;
damunt la vall fangosa d'escarlata
el pas de l'aigua s'esclata
fins al cor de les arrels.

Roden pel codolar perles estranyes;
són manyocs que fa l'aigua plens de llum,
cristalls de neu del cim de les muntanyes,
llàgrimes d'unes entranyes
glaçades de perfum...

"Les gavines del riu Besòs".

Tot un esbart de gavines
han passat ran de balcó;
quan la tarda fa tentines
són com randes de claror.

Van i vénen cada dia,
del Besòs se'n van al parc,
dibuixant amb harmonia
la simetria d'un arc.

Me les miro: panxa blanca,
alaesteses, cos bonic.
Del riu Besòs sou palanca
feta de plomatge ric.

Hostesses d'un cel de festa
vestides de llum de sol.
Quan al Besòs hi ha tempesta,
digueu-me: Quina finestra
aixopluga el vostre vol?

"Pregària".

Senyor: doneu-me avui el most del meu pa
ben moll d'esperança i eixut de riquesa;
que pugui guardar-ne tan sols per demà,
l'engruna més pura d'aquesta pobresa.

A dins la petxina de les meves mans,
poseu-me aigua fresca de vostra fontana;
i a dins les bombolles, que semblen brillants,
la lleu il·lusió d'un toc de campana.

Deixeu-me, també, del vostre portal
asseure al pedrís, i jo donaria
al poble que cerca la pau de Nadal,
almoines d'amor de vostra establia.

"Condemna a Lluís Companys".

Pels camins del firmament hi ha una frisança;
jo, l'encerto a descobrir des del meu jaç.
Van les boires rodolant d'esgarrifança...
un piquet i un condemnat, molt lents avança:
-País meu; ets mut i las?...

"El Camp de la Bóta".

Hi ha una platja sense esculls,
també jo en sé la ribera;
quan hi passo tanco els ulls.
El record d'allí, m'esvera...

El sorral és brut de fang,
quan fa llebeig s'apilona
i en el fons hi han tolls de sang
que tot el cor m'esborrona.

La sang quallada és encesa,
entre els palets s'hi ha quedat
el senyal d'una mà estesa
com un crit de llibertat!

El 12 de juny de 2010 la Conxita celebrà el seu 90 aniversari en companyia del seus familiars i amics al Centre M.Cultural del Poblenou, Barcelona.