PRATS DE LLUÇANÈS-EL MARÇAL-FONT DE LES COVES-LA
PEDRA DRETA-ROC FORADAT-PRATS DE LLUÇANÈS (19-12-09)
Es tracta d'un itinerari local circular que es fa bé i amb vistes panoràmiques excel·lents . Partim des del santuari de Lurdes (erigit el 1881 i modificat totalment el 1958, any del centenari de les aparicions a Lourdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació. A l'interior s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, reproducció de l'existent abans de la guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals de Ramon Noé i Antoni Cortada, deixebles de l'esmaltista Miquel Soldevila. En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra de Lourdes. Des del seu entorn es divisa una magnífica vista del Lluçanès). La Font de les Coves, la Pedra Dreta i el Roc Foradat (lloc on, segons la llegenda, la bruixa Napa amagava les gallines que criava o que robava perquè l'hi posessin ous i, sembla ser, que és on preparava els seus beuratges. La bruixa Napa és un personatge que va existir realment, entorn el segle XVII, i va despertar moltes pors entre els seus veïns; va ser acusada d'assassinar una nena petita) són d'allò més interessant pels abrics que deixen al descobert. També ho és la Cadira d'en Galceran (el Lluçanès ha estat des d'antic un important centre de tanshumància i pas de ramats. Possiblement aquesta roca és el que resta d'una de més gran en la qual es situarien dues petites fornícules, a l'igual que les existents al Roc Foradat; el pas del temps i l'erosió únicament permeten observar la part inferior d'aquests forats -al Roc Foradat un dels dos també es troba molt deteriorat- i que, per la seva forma plana amb petits retalls al darrera i als laterals, són fàcilment atribuïbles a dues cadires excavades a la roca. En un dels laterals, s'observa un relleu que recorda un símbol fà.lic, vinculat en algunes civilitzacions a cultes de la fecunditat i de la fertilitat. A partir de la primera guerra carlina, fou coneguda com la Cadira d'en Galceran, ja que Josep Galceran i Escrigues, fill de Prats de Lluçanès, el setembre de 1836, mentre dirigia les operacions de les tropes assegut a la roca, fou ferit. El fill d'aquest, Jeroni Galceran, en la segona guerra carlina, coneguda com dels Matiners, fou un dels principals organitzadors de les forces carlines del Lluçanès).
Prats de Lluçanès.
Fotos sortida
