Cardona

Valldeperes – Cardona 18-12-2010

Com a cloenda del trimestre, el Manel ens ha preparat una sortida en la què hi pogués tenir cabuda tothom. Ell ha procurat que tant els que normalment fem senderisme com els que no poden caminar poguéssim conviure un plegats en un dinar de germanor i celebrar així el Nadal. De bon matí, encara amb la gebrada hem anat tots a Santa Fe de Valldeperes. Ja hi havíem estat com a punt de partida d’ altres sortides però aquest cop hem pogut entrar a visitar l’ església. Tot i que està documentada al segle XII i la seva planta original devia correspondre al romànic,la veritat es que un cop reconstruïda el que veiem es una església del segle XVII, amb dos retaules barrocs dedicats un a la Verge del Roser i l’altre a Sant Galderic patró dels pagesos i Sant Isidre (no fos cas que els altres pagesos s’enfadessin). Crida l’ atenció una pila baptismal tapada que jo situaria al segle XIX, sembla modernista però no hi trobo cap referència. A partir de Santa Fe, el grup es divideix. Uns aniran amb l’ autocar directament a Cardona, allí aprofitaran el matí per visitar el Castell i les mines de sal. Els altres arribarem a Cardona després de caminar uns 9 km. entre pista i sender. Sortint de Valldeperes seguim la riera d’ aquest mateix nom que creuem a pocs metres. Més endavant trobem el Torrent de Queralt i la Riera de Navel que també creuem. A partir de mig camí ja veiem el castell de Cardona al que ens anem apropant de mica en mica. Després de passar per la casa del Pinell de Pagès, arribem a Cardona per la banda nord , just al peu del riu Cardener on hi ha molts horts, deixem de banda el dit “Pont del Diable” travessem el riu pel Pont de Sant Joan, i ens endinsem per la Porta de Graells a la monumental vila emmurallada. Abans de dinar, encara ens queda temps per visitar els seus carrers, l’ església de Sant Miquel (S. XIII i XIV) d’ estil gòtic, l’ escultura del Comte Borrell feta per en Subirachs, i fer-nos una foto davant la font amb l’ escultura commemorativa de la desfeta de 1714 davant les forces de Felip V. Es clou la sortida amb un bon dinar banyat amb cava.

Veure fotos sortida.

Medalla honor Manel Garcia

Lliurament Medalla d'Honor de Barcelona 2010 a en Manel Garcia Vila, president AE.Icària. Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona, 24 nov.2010. Per la seva trajectòria de prop d'un quart de segle al capdavant de l'entitat com a difusor dels valors de l'excursionismei promotor d'iniciatives, com la Mostra d'Audiovisuals i Fotografia de Muntanya.



Veure fotos.

Veure vídeo.

Camprodon

CAMPRODON -Santuari del Remei – (circular) 27-11-2010

En arribar a Camprodon ens diuen que la temperatura a aquella hora es de -4º, sort que anem tard sinó potser ens gelem.

Tot seguit comencem a pujar la muntanya de Sant Antoni pel camí que s’indica per anar a l’Ermita d’ aquest mateix nom però que nosaltres no hi arribarem. De moment com que és la vessant obaga el terra es completament dur, tot es gelat. Guants, gorres, anoracs, tot és poc però a la mitja hora de pujar entre boscos ja comencen a sobrar els primers atuells.

Ja bastant amunt trobem el pal indicador de “ Remei”, així doncs deixem el camí que portàvem i girem a l’ esquerra.

No n’ estem gaire segurs que sigui el correcte perquè la pujada primer i una baixada bastant pronunciada no estava indicat a l’itinerari però seguim. La ruta es circular entre boscos de faig i boix ara ja gairebé sense fulles, després de passar el torrent del Tutuluru ens trobem a l’ altra vessant i la vista és preciosa.

Ens acompanya un dia d’ aquells tant transparents, cel blau, pocs núvols i gens d’aire. Al fons el Pirineu tot nevat, fem fotos al Canigó. Serpentejant arribem al coll d’en Sivilla i a partir d’ aquí anem baixant fins arribar als prats on pasturen vaques i una mica mes enllà enmig de prats el Santuari del Remei.

Majestuosa construcció del segle XIX, coronada amb dues torres de campanar. No la podem visitar perquè és tancada. Sembla que encara s’ hi fan romeries però el seu entorn està bastant deixat. Unes runes adossades al santuari, la font on vam dinar no raja i unes taules que s’ intueix que eren fetes amb rodes de molí només en resta la base.

A partir del Santuari seguim per una pista forestal. En un moment donat aquesta pista passa per sota una canal que deu portar l’ aigua de Camprodon a Ripoll i quina es la nostra sorpresa en trobar-nos sota un pont ple de caramells de l’ aigua que goteja de la canal. Troncs i herbes tots recoberts de gel fan les delícies dels fotògrafs.

Una mica més i ja som a Camprodon on com sempre anem prendre el cafè i en aquest cas un tallat ben calent.
Veure fotos sortida.

La Noguera

Sortida cultural a la Noguera (7.11.2010).

Damunt d'un turó envoltat per la boira visitem els exteriors del castell de Ribelles, discreta però elegant edificació d'origen medieval. Continuem carretera fins a Ponts, concretament a la Col·legiata de St.Pere i la seva necròpolis medieval. A la Baronia de Rialb, fem la visita comentada del monestir de Sta.Maria de Gualter. Seguidament ens arribem a Sta.Maria de Palau de Rialb. Després de dinar a Vilanova de Meià, visitem la seva parròquia, St.Salvador. Finalitzem la jornada amb la visita del retaule gòtic de la parròquia de Sta.Maria d'Albesa, prop de Balaguer.




Veure fotos sortida.

La Noguera

Sortida cultural a la Noguera (7.11.2010).

Damunt d'un turó envoltat per la boira visitem els exteriors del castell de Ribelles, discreta però elegant edificació d'origen medieval. Continuem carretera fins a Ponts, concretament la Col·legiata de St.Pere i la seva necròpolis medieval. A la Baronia de Rialb, fem la visita comentada del monestir de Sta.Maria de Gualter. Seguidament ens arribem a Sta.Maria de Palau de Rialb. Després de dinar a Vilanova de Meià, visitem la seva parròquia, St.Salvador. Finalitzem la jornada amb la visita del retaule gòtic de la parròquia de Sta.Maria d'Albesa, prop de Balaguer.
Veure fotos sortida.

Bellmunt (2.10.10)

Bellmunt del Priorat-Gratallops - 2.10. 2010

Estem arribant a Falset i la boira cobreix part del Priorat, però un cop a Bellmunt comença a sortir un sol decidit a fer-se pas entre els núvols i al final reix en la seva aventura.

Bellmunt es un petit poblet ubicat a la part alta d’ un turó. Nosaltres l’atravessem direcció les mines però podem observar uns carres formats per tot de casetes porticades que fan pensar en una antiga colònia, segurament del segle passat quan les mines de plom estaven a ple rendiment.

Passem també per una casa d’ estil modernista de primers del segle XX molt gran i que ens crida l’ atenció, sembla que aquí estaven ubicades les antigues oficines de la mina i també hi vivien els encarregats.

Bellmunt aprofita aquestes antigues mines ara ja en desús per atraure el turisme i estan obertes com a museu.

Nosaltres no ens hi aturem i fem camí cap el Lloar, tot seguint el riu Siurana. El paisatge es bastant erm. Trobem oliveres, ametllers, avellaners, alguna alzina i lledoners però no es veu gaire conreat.

Mes endavant sí que hi ha força vinyes que per cert estan vereman. La ruta segueix baixant per enmig de les vinyes fins travessar el riu Siurana. Moltes d’ aquestes vinyes ja no tenen raïms, altres les veiem amb els cups plens esperant que els passin a recollir. Ens creuem amb un tractor que porta sulfat, un pagès que ens orienta ja que no hi ha les marques del GR. I així fem cap al barranc.

Seguim fins a “El Lloar”, un altre poblet voltat de vinyes, ametllers i oliveres. Aquí fem una aturada a la font i el Gabriel que hi té família aprofita el pas per saludar-los.

La ruta torna a devallar,entre oliveres, ametllers i tambe alguna figuera que ens ha abastit de boníssimes figues de coll de dama pel dinar. Després de passar el riu Montsant una forta pujada ens condueix a les envistes de Gratallops on dinem a l’ empar d’ oliveres.

Un cop a Gratallops aprofitem per visitar la cooperativa i abastir-nos de vi del priorat i oli.

En tornar a Barcelona tots anàvem ben carregats. Una sortida ben profitosa.

Veure fotos sortida.

Medalla d'Honor de Barcelona al Manel Garcia (14.07.2010)

La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública de l'Aj.Barcelona va atorgar la Medalla d'Honor Barcelona 2010, entre d'altres ciutadans, pel Dte.St.Martí, a Manuel Garcia Vila.

Ordre del dia de la Comissió

Ordre del dia del Plenari del Consell Municipal

Dia del Soci. St.Martí de Centelles (11.07.2010)

Veure fotos diada.

Camprodon

Vilallonga de Ter-La Roca-Camprodon (03-07-2010)


Veure fotos sortida.

Collsuspina

Collsuspina-Les casetes-St.Cugat de Gavadons-Collet de Cantallops-L'Estany (13.06.2010)


Fotos sortida

Pratdip

Santuari de la Roca (Mont-Roig)-Barranc de Rifà-Mas del frare-Coll de la Llena_Pratdip (29.05.2010)

Fotos

Sitges

Sitges-Coll de la Fita-Riera de Jafra-Penyes de Can Mercer-St.Pere de Ribes (16-5-10)

Als afores de Sitges, per la banda de muntanya, pugem pel Camí de la Fita en direcció nord. A mida que es puja es guanya perspectiva i les vistes sobre la costa són força atractives. Des del Coll de la Fita anem cap al mas rònec del Coll Entreforc i continuem fins al coll de la Pota de Cavall. El margalló, propi del Garraf, ens envolta al llarg del recorregut. Alternem boscos amb camps oberts, fins a arribar a la riera de Jafra, el curs de la qual seguim paral·lelament fins als forats d'En Bori. Continuem per un antic camí amb murs de basament en alguns punts i restes de les velles roderes dels carros. Arribem a una clariana des d'on podem assolir la Cova Negra. Seguim fins a les penyes de Can Mercer. Camps de cereals espigats-en aquesta època esquitxats de gallarets-, garrofers, oliveres i, sobretot, vinyes verdes conformen el paisatge mediterrani del camí que ens porta fins a St.Pere de Ribes.

Veure fotos sortida

Mont-Ral

Mont-Ral-Barranc de Vineteres-Coll de l'Agustenc-La Febró (17.04.10)

Sortim de Mont-Ral, poblet de l'Alt Camp a 888 m., i travessem uns camps per a enfilar cap al barranc de Vineteres, un paratge ombrívol per damunt d'un torrent. A mesura que anem pujant divisem els Motllats. Macisos imponents ens rodegen al llarg de l'excursió. Des del coll de l'Agustenc gaudim de les vistes. Fem el descens cap a La Febró per un corriol pedregós a la vora d'un barranc. El poble es troba situat al Baix Camp, a la part alta del riu Siurana, entre les muntanyes de Prades i els Motllats.

Veure fotos sortida.

Vallfogona II

Coll de Canes-Collada de Fra Anton-Sta.Magdalena de Cambrils-Torrent de la Bauma-Vallfogona del Ripollès (28-03-2010).

Iniciem la pujada pel Coll de Canes, el terra del qual apareix tapissat per fulles de faig molles, que no ens deixaran al llarg de tota la sortida; recorda més la tardor que no pas la primavera. Arribem al Sollel del Portús des d'on albirem Vallfogona i, molt enllà, el Pedraforca enfarinat. Al Collet de la Verdura, continuem per un camí, carenant, que va entre el bosc i alguna clariana, fins a arribar al Pla de Falgars. Seguim cap a la Collada de Fra Anton fins a assolir el Collet del Bosc des d'on gaudim de les vistes del pirineu del Ripollès fins al Berguedà. Pugem per una zona escarpada fins al punt més alt (1542 m.) del recorregut, on ens trobem amb l'ermita de Sta.Magdalena de Cambrils, ermita romànica emplaçada a la serra de Milany, des d'on admirem el paisatge de la llunyania amb la vall de Vallfogona, serra Cavallera, el Taga, el Puig Sacalm... Iniciem la baixada per la fageda, els arbres de la qual, nus sense fulla, ens permeten admirar la seva esveltesa. Travessem el Pla de Puigvassall i baixem per uns paratges magnífics fins a la zona del càmping, al costat del Torrent de la Bauma, en què aprofitem per dinar acompanyats del soroll de l'aigua. Més tard, passem per les fonts dels Burros i de Ciutadia fins arribar a la riera de Vallfogona del Ripollès. Uns rucs ens donen la benvinguda. Un pont rural medieval del s.XIV, de gran valua monumental, ens travessa a l'altra banda des d'on assolim Vallfogona, fí de la sortida.

Fotos sortida.

Queralt

Santuari de Queralt (Berga)-Espinalbet-Santuari de Corbera-Coll Gran o Collet de Portet-Queralt (06-03-2010)

Comencem la sortida des de Queralt, far natural de Berga, a 1120m, des del mirador del qual guadim de les panoràmiques del Berguedà i del Bages -i encara d'altres comarques- a la llunyania, però en especial de la silueta retallada de Montserrat. Ja caminant, passem per la font de la Vedella o del Bou, emplaçada entre dues grans roques amb una zona de pícnic. Entrem al bosc. Des d'un sortint de roca es veu la vall amb Queralt (i l'església romànica de St.Pere de Madrona) i un tros del pantà de la Baells. Baixem amb compte per unes tarteres i travessem unes torrenteres fins arribar al pintoresc poblet d'Espinalbet, amb una església-castell força interessant. Continuem fins a un pla amb clapes de neu i gel des d'on es veu una seguit de muntanyes. Passem al costat del santuari de la Mare de Déu de Corbera (1415m). Seguim per les Rovires i més tard enfilem el Coll Gran o Coll del Portet que, seguint els corriols marcats segueix durant una bona estona la carena amb pujades i baixades amb fort pendent encatifat amb clapes de neu. En el punt superior de la carena (1460m) fruim de vistes espectaculars de Montserrat, Montseny... i les cingles que formen part d'aquest massís, algunes de les quals resten penjant amenaçadores damunt dels nostres caps. Enllacem amb el camí de ronda de Queralt, amb els seus miradors i per sota de la cova de la Troballa. I acabem a Queralt.

Més informació.

Veure fotos de l'excursió.

St. Llorenç Savall

SANT LLORENÇ SAVALL-COLL DE VINARDELL-SERRA DE LA CODINA-COLL ROIG-SANT LLORENÇ SAVALL (21.02.10)
L'inici de la caminada enfila cap a una part elevada de St.Llorenç Savall que de seguida ens descobreix un paisatge espectacular amb la Mola i el Montcau al davant. A mesura que anem pujant abracem les serralades llunyanes, algunes d'elles amb els cims nevats, així com les cingles més properes. Els camins de pista enfangats dificulten la marxa i 'enfarinen' les botes, però cal seguir. Assolim la Serra de la Codina que és una serra situada entre els municipis de Gallifa i de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 666 metres. Passem pel Coll Roig, a 600 m., pel camí dels carlins on un monument recorda un fet històric i per un llarg camí entre boscos força curiós perquè és ple d'escultures (una d'elles dedicada al F.Rguez.de la Fuente). I de nou tornem al punt de sortida on ens espera un bon dinaret, moment en què comença a ploure de debò, però ja som a cobert!

Veure fotos sortida.

St.Cugat del Racó

St.Cugat del Racó-Castelladral-Collet de l'Obaga Negra-Sta.Fe de Valldeperes (30.01.10).

Ja en sortir de Barcelona i fer-se de dia gaudim d’una lluna, plena, brillant, enorme. Segons ens ha informat el del temps aquesta, de gener, és la lluna que es troba més a prop de la terra i és de les poques vegades que la podem veure en la seva plenitud. Ens espera un dia clar i lluminós.

Comencem la sortida al peu de l’ església de Sant Cugat del Racó, del segle XI. Es impressionant ja que es troba molt ben conservada .Malgrat la seva importància arquitectònica només la podem visitar des de l’ exterior. Tot i així es pot apreciar l’ estil romànic amb decoració llombarda, de les poques que hi ha a Catalunya.

Sempre en direcció cap a l’ oest anem travessant camps, hores d’ ara i amb la pluja dels últims dies força verds. El dia és molt clar i la mirada arriba fins els Pirineus nevats, el cadí i Montserrat que es retalla al fons. De moment anem franquejant el Bages, passem per masos, alguns en ruïnes altres no, i poc a poc travessem la riera de Sant Cugat, per arribar mes tard a Castelladral.

Castelladral és situat sobre un turó on encara s’ hi poden veure les runes del castellot, ara però es veu molt més el gran dipòsit d’ aigua situat al punt més alt d’ aquest turó que domina el terme de Navàs al qual pertany.

A partir d’ aquí seguim per un bosquet de pins molt alts, passem per la riera d’ Hortons, i pugem cap al Collet de l’ Obaga negra. Un cop dalt es divisa l’altra vessant, som a les envistes de Cardona. Baixant, baixant fem cap a la riera de Valldeperes.

Aquí, més o menys, resguardats del vent i escalfant-nos al sol dinem.

En poc temps ens posem a Valldeperes. Petit nucli format per l’ església i algun mas que la circumda. Aquí ja hi havíem estat com a punt de partida d’ una altra sortida anterior, però tornem a voltar l’ església que com totes es tancada i només podem veure’n el campanar d’ espadanya i poca cosa més.

Ja ens espera el Ravigo per tornar cap a casa després d’ haver passar un bonic dia d’ amics i muntanya.

Fotos de la sortida.